Construir les seves runes
Bastir la seva desgràcia
Fer florir l'ortiga
I recollir cada pedra
Per la remembrança d’aquest caos
Entre les bèsties furioses del bosc
I els esperits del lloc
Aixecar-se
Com una veu del seu propi cos abandonat
Més lleuger que l'aire
Més carregat que terra
Més profund que la nit
Més devastat que el meu imaginari